PACFGS. Llengua Catalana. Complements Circumstancials del Ll3

Llengua Catalana. Complements circunstancials. Ll3

Els complements circumstancials

Les estructures que poden fer de complement circumstancial són: complement circumstancial exemples sintagma nominal (amb preposició o sense) Avui hem anat a la platja . Van arribar el dia de Nadal . pronom (fort o feble) Estudiava amb ell . / Hi va anar. (a Vic) adverbi o locució adverbial Camina molt . / a les palpentes . oració Va entrar quan començàvem . Et telefonaré en arribar a casa . Els complements circumstancials es poden substituir amb els pronoms en o hi segons la preposició que els encapçali. •  Els complements circumstancials ( CC ) indiquen les circumstàncies en què té lloc l'acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser: – De lloc: Dinarem a Barcelona . – De temps: Dinarem a les dues . – De manera: Caminava a poc a poc . – De quantitat: Estudien molt . – De companyia: Aniré a Madrid amb en Josep . – D'instrument: Ha trencat el vidre amb una pedra . •  Els complements circumstancials introduïts amb la preposició de se substitueixen amb el pronom en (llevat del CC de manera). Vinc de casa. ?? En vinc. •  Els complements circumstancials introduïts per altres preposicions se substitueixen amb el pronom hi . Vaig a casa? Hi vaig. Fa les línies de tort? Les hi fa. Els adverbis Els adverbis i locucions adverbials precisen el significat de l'oració i poden acompanyar un adjectiu, un verb o un altre adverbi. Poden ser: •  De manera • bé, ben, com, així, millor, pitjor, alhora, només, almenys, corrents, gairebé, quasi, a corre-cuita, a l'engròs, a peu, de franc, de pressa, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix, a coll, a pols, de tot cor ... • adjectius + -ment : amable ment , trista ment •  De temps ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, després, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, demà, de nit, de dia, a la matinada, a hores d'ara, alhora, encara, al cap de poc... •  De lloc on, aquí, allà, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, a la dreta, a l'esquerra, a la vora, als afores, d'allí estant, amunt, ençà, on... •  De quantitat almenys, molt, poc, més, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gairebé, força, prou, gens, res, a més, a més a més, més o menys, una mica, un xic, no gaire, gens ni mica, un grapat, un munt... •  D'afirmació sí, oi, també, prou, àdhuc, cert, efectivament, fins i tot, per descomptat, sens dubte, de debò... •  De negació no, ni, tampoc, de cap manera, no pas, no... pas, no gens, i ara !... •  De dubte potser, probablement, tal vegada, qui sap, si molt convé, per ventura... Des del punt de vista etimològic, el terme adverbi significa “al costat del verb”. La seva funció bàsica és complementar el verb, però també pot complementar un adjectiu o un altre adverbi. En Marc menja molt per dinar. ( complementa el verb ) Fa uns dibuixos molt bonics. ( complementa un adjectiu ) Treballa molt tranquil·lament. ( complementa un altre adverbi ) Una locució adverbial és una combinació fixa de dues o més paraules que fa la mateixa funció que un adverbi. Tradicionalment, els adverbis s'han dividit en els grups següents: •  De manera així, a les fosques, bé, de pressa, de sobte, millor... i els acabats en -ment . •  De temps abans-d'ahir, ara, avui, demà, demà passat, després, mai més... •  De lloc a la vora, aquí, damunt, de fora estant, fora... •  De quantitat força, gens ni mica, massa, molt, poc, una mica... Encara que tinguin un comportament diferent, s'han considerat altres tipus d'adverbis: •  D'afirmació sí, també... •  De negació no, tampoc... •  De dubte potser, probablement... Adverbis i locucions adverbials de lloc Cal no confondre els adverbis de lloc pertot , enlloc i enlaire amb les expressions per tot ( per totes les coses ), en lloc ( en comptes de ) i en l'aire ( prep .+ SN). Hi ha brutícia pertot . ( adverbi : pertot arreu) La Maria m'agrada per tot . (per totes les coses) No he vist el vostre gos enlloc . ( adverbi : a cap lloc) En lloc d'en Jaume, vindré jo. (en comptes de) Llança la pilota enlaire . ( adverbi : amunt) El globus se sostenia en l'aire . ( prep .+ SN: dalt del cel) Adverbis i locucions adverbials de temps •  Cal no confondre l'adverbi de temps aleshores amb el grup a les hores ( prep. +SN): Aleshores van arribar els nuvis. ( adverbi : en aquell moment) Pren-te el xarop a les hores de menjar. ( prep .+SN) •  No confonguis quan (de temps) amb quant (de quantitat): Quant val? ( quantitat ) Vine quan vulguis. ( temps ) •  Llavors i aleshores són sinònims. Els mots llavòrens, allavòrens... són variants col·loquials que no hem d'escriure. •  No hem d'usar la preposició per en les expressions que serveixen per designar les parts del dia, sinó la preposició a : al matí, al vespre, a la tarda... •  Més aviat és una locució que pot expressar temps o manera. Vine més aviat. ( temps ) M'agrada el formatge més aviat sec. ( manera ) •  Els dies de la setmana poden ser utilitzats com a adverbis de temps. En aquest cas no duen article. Dimarts aniré a París. (= Demà / Enguany aniré a París.) Adverbis i locucions adverbials de manera •  Els adverbis en - ment conserven l'accent de l'adjectiu a partir del qual s'han format, i sempre es formen amb el femení: cont í nua / cont í nuament oberta / obertament f à cil / f à cilment •  Els adverbis sols i solament són sinònims. La forma “solsament” és del tot incorrecta. •  Quan la locució més aviat expressa manera has d'evitar de substituir-la per l'expressió incorrecta més bé : Correcta incorrecta La trobo més aviat desagradable. La trobo "més bé" desagradable. •  Observa que la paraula mal és un adverbi de manera, però també pot ser un adjectiu i, en aquest cas, concordarà amb el nom al qual acompanyi: mal alumne, mala idea, mals amics, males intencions ( adjectiu ) mal fet, mal après, mal portat ( adverbi ) Els adverbis bé/ ben i malament / mal no es fan servir de la mateixa manera: • Ben i mal normalment modifiquen un adjectiu: M'agrada el cafè ben amarg . adv. adj. Això està mal fet . adv. adj. • Bé i malament modifiquen el verb: Cuina bé , però menja malament . verb adv. verb adv. •  No tots els adverbis en - ment són de manera. També poden ser: • de temps : immediatament, actualment... • de lloc : externament, localment... • de quantitat : totalment, aproximadament ... • d'afirmació : evidentment, certament... • de dubte : possiblement, segurament... •  Quan coincideixen després d'un mateix verb dos adverbis en - ment , no suprimim mai la terminació (- ment ) del primer sinó la del segon, o cap de les dues: Dormia dolçament i tranquil·la. Dormia dolçament i tranquil·lament. Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau) •  Cal no confondre almenys amb al menys : Si vinguéssiu almenys un cop per setmana... S'assembla al menys baixet. •  Convé no confondre alguns adverbis de quantitat (que són sempre invariables) amb els determinants quantitatius (que modifiquen un nom i, alguns, poden ser invariables): Hi havia tantes noies com nois ( determinant ) No beguis tant ( adverbi ) •  Cal distingir entre gens (adverbi), gens de (determinant quantitatiu) i res (pronom): No m'agrada gens . ( adverbi ) No té gens de gana. ( determinant quantitatiu ) Avui no ha menjat res . ( pronom = cap cosa) •  No confonguis tant i tan : • tant va davant o darrere de verb i davant del nom: Ens agrada tant. No mengis tant (de) pa. • tan va davant d'adjectiu, adverbi o locució adverbial: És tan bonic... Camina tan lentament com parla. •  Prou és sinònim de suficientment . Cal evitar la construcció el suficientment: Em sembla prou interessant. •  Cal evitar la forma ademés i substituir-la per a més , a més a més , de més a més , encara , demés . •  Fixa't que tot , com a adverbi de quantitat, sol concordar amb l'adjectiu que modifica: L' he vista tota sola. Totes estaven morenes. Però és invariable en masculí davant un nom de ciutat, país, etc. que no porti article: Ha viatjat per tot Amèrica. Ha viatjat per tota l'Amèrica del Sud . •  Observa que les locucions al menys i al més van introduïdes per la preposició a : Torna a l més aviat possible. Adverbis i locucions adverbials de lloc a baix, baix al voltant a dalt, dalt allà al damunt, a sobre, damunt, sobre arreu, pertot, pertot arreu, a tot arreu a darrere, al darrere, darrere avant, endavant a davant, al davant, davant ençà a dins, a dintre, dins, dintre endins, endintre a la vora, a prop, prop enlaire a sota, davall, sota enllà ací, aquí enlloc al capdamunt enrere, endarrere al capdavall onsevulga, onsevulla Adverbis i locucions adverbials de temps a l'hora baixa, a la tarda, al migdia, a mig matí, al matí, a la vesprada, cap al tard, al vespre, a la nit, a sol post, a la matinada, a trenc d'alba... a la bestreta, a l'avançada, per endavant a terminis (pagar) a vegades, de vegades abans-d'ahir ahir aleshores, llavors alhora anit, anit passada anit, aquesta nit aviat com més aviat millor d'ara endavant d'hora de seguida, tot seguit de tant en tant demà passat encara enguany havent + participi : havent sopat, havent acabat... ja l'endemà mai, mai de la vida, mai més mentrestant sempre, tothora Alguns adverbis de temps que són cultes o propis només d'algunes zones adés = ara mateix (en un temps, passat o futur, pròxim) adesiara = de tant en tant continent, encontinent = immediatament dejorn = de bon matí suara = no fa gaire tantost = tot seguit tost = aviat tostemps = sempre Adverbis i locucions adverbials de manera a cau d'orella a coll a collibè a contracor a corre-cuita a dojo a la fi a la força, per força a la menuda a la valenta a les fosques a les palpentes a manta a peu coix a poc a poc a pols a posta (= expressament ) a raig fet a tort i a dret a ulls clucs al cap i a la fi, comptat i debatut al detall alt amb prou feines, a penes baix d'allò més d'amagat d'esma de bat a bat de biaix, de gairell de bocaterrosa de bon grat, de tot cor de bracet de cap a cap de cap a peus de cap i de nou de corcoll de debò de fit a fit de gom a gom de mal grat de panxa enlaire de passada de pressa de puntetes de sobte, de cop, de cop i volta, tot d'una, tot d'un plegat de valent en dejú en doina, en orri en va, debades, endebades fil per randa fins, fins i tot frec a frec gairebé mal, malament més aviat només, sols, solament sense solta ni volta si fa no fa sobretot tant sí com no tot xano-xano, xino-xano

PACFGS. Llengua Catalana. Pla de Treball del Ll3

Llengua Catalana.

Pla de treball del 3r lliurament

Continguts

Gramàtica i lèxic: L'accentuació gràfica (Pàgina 294 i 297 del llibre de text) 

Morfologia: numerals, quantitatius i indefinits (pàgina 128) 

Sintaxi: els complements circumstancials (pàgina 180)

Lèxic: mots polisèmics (pàgina 253) 

Expressió escrita: el resum (pàgina 27)

Orientacions

Llegiu sovint els missatges del Tauler de notícies, per tenir les darreres informació del professorat, i el fòrum de Dubtes, per veure les qüestions plantejades pels vostres companys de curs. 

Per portar a bon terme la feina d'aquest lliurament és imprescindible que seguiu la seqüència que teniu a continuació. 

Seqüència de treball

1. En primer lloc cal que llegiu atentament tots els documents de l'apartat Recursos. Hi trobareu els elements clau per conèixer i estudiar els conceptes i els principals continguts teòrics.

2. Per fer els quëstionaris d'autoavaluació, abans consulteu les pàgines del llibre que us indiquem per a cada qüestinari.    

3. Feu les activitats d'avaluació per enviar al professorat, la tasca en línia. És millor fer-les en diverses fases i abans d'enviar-les per a la seva correcció reviseu-les bé en el vostre ordinador i no les traspasseu a la tasca en línia fins que estigueu segurs que responen al que es demana i que presenten una llengua estàndard-culte correcta. 

4. Amb les activitats Per saber-ne més podeu treballar amb més detalls alguns elements teòrics.

5. A Recursos generals de la matèria hi trobareu materials de consulta al vostre abast i enllaços als principals diccionaris en línia i altres recursos lingüístics.

PACFGS. Llengua Catalana. Activitats del Ll2

PACFGS.

Activitats per lliurar al professorat 2n lliurament

ACTIVITAT 1
Llegeix aquesta carta personal i busca sinònims o expressions equivalents a les paraules subratllades. (2 punts)

Barcelona, 10 d'octubre de 2015

Com poden comprovar en el currículum vitae que els adjunto, sóc cuiner de professió i degut a la meva experiència en alguns restaurants de prestigi penso que puc contribuir molt positivament a la forma de treballar del nou Restaurant La Múrgula.

Les tasques que he desenvolupat fins ara han estat, sobretot, en el camp de la cuina tradicional, especialitzant-me en la preparació de plats amb tota mena de bolets.  

Considero que la meva experiència fa que em consideri el candidat adequat per ocupar la plaça de xef que vostès demanen. 

 Rebin una cordial salutació.

 Andreu Rovira

 


ACTIVITAT 2

Proposta d’expressió escrita. (8 punts)
Fa uns dies, vas comprar un petit aparell per internet.
En el moment de posar-lo en funcionament t'adones que no funciona.
Escriu una carta formal al director de l'empresa explicant el fet. Extensió 90 paraules.
i reclamant que et canviïn l'aparell o que et retornin els diners que et van cobrar.
Recorda l'estructura de carta que has treballat en el lliurament.


Prestigi: Importància

Desenvolupat: Produït

Adequat: Competent

Cordial: Cortès

ACTIVITAT 2


Proposta d’expressió escrita. (8punts)
Fa uns dies, vas comprar un petit aparell per internet.
En el moment de posar-lo en funcionament t'adones que no funciona.
Escriu una carta formal al director de l'empresa explicant el fet. Extensió 90 paraules.
i reclamant que et canviïn l'aparell o que et retornin els diners que et van cobrar.
Recorda l'estructura de carta que has treballat en el lliurament.

ATENCIÓ: QUAN CLIQUEU "DESA", LA TASCA S'ENVIA. ASSEGUREU-VOS QUE HEU FET LES DUES ACTIVITATS.
SI VOLEU FER-LES EN MOMENTS DIFERENTS, GUARDEU-VOS-HO EN UN DOCUMENT DE TEXT.

Vodafone España S.A

Servei D’Atenció al Client

Avenida de América Amèrica 115

28042 Madrid

Espanya

Nom Cognom Cognom
Carrer Nom Nom, núm. 1, 1r, 1a
08000 Barcelona
Catalunya. Espanya


Senyor,

Em poso en contacte amb vostè per informar-li -lo d’un problema que he tingut fa poc amb una Tablet iPad de la marca APPLE. Fa uns dies em vaig donar d’alta a Vodafone INTERNET MOVIL amb una permanència de 12 mesos comprant una tablet a més de pagar una quota mensual per l’ús del de l'internet mòbil. Quan va arribar no va passar res, tot perfecte, però al cap d’unes hores, sense a veure haver tocat l’aparell electrònic, deixa de funcionar. Vaig pensar: “Això es és que no l’he carregat suficient i s’ha esgotat la bateria”. Però no, vaig fer tot el que estava a les meves mans per poder carregar l’aparell, i no va funcionar. [millor amb un punt i a part] 

Vaig anar a una tenda botiga Vodafone que tinc a prop de casa meva, i em van dir que truques truqués a un número d’atenció al client, quan vaig trucar em van dir que el millor que podia fer era enviar un fax i una carta. El fax ja ho l'he enviat, i aquesta es és la meva carta descrivint els problemes que he tingut [ , ] amb el mateix contingut del Fax.

Si us plau, demano que en puguin canviar la tablet per una altra que si funcioni i estigui sigui nova, ja que jo vaig donar-me’n d’alta amb una NOVA, de no ser així, demano si us plau la baixa del servei INTERNET MOVIL.

Una Salutació cordial.


Nom i Cognom
1/11/2015
Poble, Barcelona.

Qüestionaris

1r qüestionari 2n lliurament PACFGS (ortografia de les vocals a/e)

La senyora del t(... )ulell portà un drap verd, les cartes,
unes fitxes de tots colors i uns roquills* mentre
els components de la tertúlia ens traslladàv(... )m,
fent l'habitual soroll de cadires, a la taula més pròxima
a l'(... )stufa. Vaig comprendr(... ), en aquell moment,
que em trobava d(... )vant d'una reunió de moltes arrels,
en constatar que tothom es dirigia directament a la pròpia
cadira habitual, ocupada des de feia tants anys.
Quan les seves anques trobav(... )n el seu (... )ncaix normal,
es manifestà, en la seva cara, la cons(... )güent satisfacció.

- Vostè juga al canari? -em preguntà amb un somriur(...)
amabl(... ) el doctor Roig mentr(... ) pr(... )nia s(... )ient
tot alçant-se ll(... )uger(... )ment l'americana.

- Molt poc, francament...

- Doncs segui aquí, fixi-s'hi bé i sigui un bon b(... )doc.
I ja ho sap: els b(... )docs, de pedra marbr(...)...

Amb això, (... )ntrà un home vell, pàl·lid, magr(... ),
vestit de negr(... ), amb un ull més rodó que l'altr(...).
Hi vaig ésser pr(... )s(... )ntat. Era Ramonet, el campaner,
que com cada tard(... ) venia a fer de nas de la taula
del canari. Vaig prendr(... ) s(... )ient, darrer(...)
dels jugadors, entre el nouvingut i el jutg(... ) Vinyes,
que aquella tard(... ) tenia feina i no es decidia a jugar.


CORRECCIÓ

La senyora del t(... )ulell portà un drap verd, les cartes,
unes fitxes de tots colors i uns roquills* mentre
els components de la tertúlia ens traslladàv(... )m,
fent l'habitual soroll de cadires, a la taula més pròxima
a l'(... )stufa. Vaig comprendr(... ), en aquell moment,
que em trobava d(... )vant d'una reunió de moltes arrels,
en constatar que tothom es dirigia directament a la pròpia
cadira habitual, ocupada des de feia tants anys.
Quan les seves anques trobav(... )n el seu (... )ncaix normal,
es manifestà, en la seva cara, la cons(... )güent satisfacció.

- Vostè juga al canari? -em preguntà amb un somriur(...)
amabl(... ) el doctor Roig mentr(... ) pr(... )nia s(... )ient
tot alçant-se ll(... )uger(... )ment l'americana.

- Molt poc, francament...

- Doncs segui aquí, fixi-s'hi bé i sigui un bon b(... )doc.
I ja ho sap: els b(... )docs, de pedra marbr(...)...

Amb això, (... )ntrà un home vell, pàl·lid, magr(... ),
vestit de negr(... ), amb un ull més rodó que l'altr(...).
Hi vaig ésser pr(... )s(... )ntat. Era Ramonet, el campaner,
que com cada tard(... ) venia a fer de nas de la taula
del canari. Vaig prendr(... ) s(... )ient, darrer(...)
dels jugadors, entre el nouvingut i el jutg(... ) Vinyes,
que aquella tard(... ) tenia feina i no es decidia a jugar.



2n qüestionari segon lliurament PACFGS (l'apòstrof)

la Imma 

l'Imma Correcte

la amoralitat Correcte

l'amoralitat 

l'impertinència

la impertinència Correcte

la hòstia

l'hòstia Correcte

el indià 

l'indià Correcte

la hípica

l'hípica Correcte

l'herba Correcte

la herba

l'impotència

la impotència Correcte

la ungleta

l'ungleta Incorrecte

l'histèria

la histèria Correcte

la independència Correcte

l'independència

el Eloi

l'Eloi Correcte

la hostessa

l'hostessa Correcte

l'inflació

la inflació Correcte

la heroïna

l'heroïna Correcte

3r qüestionari del segon lliurament (subjecte, CN, CD, CI)

Té els diners de l'associació ben desats al calaix.

Complement del Nom ( CN).

El meu oncle, que és viatjant, va molt ben vestit.

Subjecte.

En Lluís critíca als seus companys.

En Lluís critíca els seus companys. Correcte

Sembla molt eficient la nova secretària que ha arribat.

Subjecte.

Porta un càntir d'aigua fresca de la font.

Complement del Nom ( CN).

La Maria va cridar des del balcó a la seva mare.

La Maria va cridar des del balcó la seva mare. Correcte

Demà telefonarem al meu cosí. Li telefonarem. Correcte

Demà telefonarem el meu cosí. El telefonarem. 

És un gran amic meu, en Pere.

Subjecte.

El conseller ens rebrà a la Conselleria.

Complement Directe (CD).

Atén els convidats. Correcte

Atén als convidats.

PACFGS. Llengua Catalana. Pla de Treball. Ll2.

PACFGS. Llengua Catalana. Ll2. 

Pla de treball del 2n lliurament
Continguts
Gramàtica i lèxic: ortografia: la vocal neutra. (Pàgina 285 i 290 del llibre de text)

Morfologia: l'article, demostratius i possessius (pàgina 125)

Sintaxi: el subjecte. El complement del nom. Complements del verb: CD i CI. (pàgines 173 i 176)

Lèxic: sinònims i antònims (pàgina 248)

Expressió escrita: la carta personal i la carta formal. (a Materials d'estudi: La carta)



Orientacions


Llegiu sovint els missatges del Tauler de notícies, per tenir les darreres informació del professorat, i el fòrum de Dubtes, per veure les qüestions plantejades pels vostres companys de curs.

Per portar a bon terme la feina d'aquest lliurament és imprescindible que seguiu la seqüència que teniu a continuació.


Seqüència de treball


1. En primer lloc cal que llegiu atentament tots els documents de l'apartat Recursos. Hi trobareu els elements clau per conèixer i estudiar els conceptes i els principals continguts teòrics.


2. Per fer els quëstionaris d'autoavaluació, abans consulteu les pàgines del llibre que us indiquem per a cada qüestinari.  


3. Feu les activitats d'avaluació per enviar al professorat, la tasca en línia. És millor fer-les en diverses fases i abans d'enviar-les per a la seva correcció reviseu-les bé en el vostre ordinador i no les traspasseu a la tasca en línia fins que estigueu segurs que responen al que es demana i que presenten una llengua estàndard-culte correcta.


4. Amb les activitats Per saber-ne més podeu treballar amb més detalls alguns elements teòrics.


5. A Recursos generals de la matèria hi trobareu materials de consulta al vostre abast i enllaços als principals diccionaris en línia i altres recursos lingüístics.

PACFGS. Llengua Catalana. Connectors Textuals. LL1

PACFGS. Llengua Catalana. Lliurament 1

Connectors textuals

Si es vol estructurar un text

— Per introduir el tema:

L'objectiu principal de... / Aquest escrit/document tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relació amb... / Un altre punt és... / El punt següent tracta de...


— Per marcar ordre:
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per començar / D'entrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En últim lloc... / Per acabar

— Per fer distincions:
D'una banda,... / De l'altra
Per un costat,... / Per l'altre,...
D'altra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi

— Per continuar sobre un mateix punt:
A més a més / A més / Així mateix,
Després / Tot seguit / També, / Així doncs...

— Per posar èmfasi en un punt:
És a dir / En altres paraules / Dit d'una altra manera...
S'ha de tenir en compte...
El més important / La idea central / Convé ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a...

— Per posar exemples:
Per exemple / Un bon exemple d'això és... / Com a exemple...
En concret / Com ara

— Per resumir:
En resum / Resumint el més important...
En conjunt / Globalment...

— Per acabar:
En conclusió / En definitiva / En conseqüència / Així doncs...
Per acabar / Finalment...

Si es volen estructurar idees

— Per indicar causa:
Perquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
Atès que / a causa de / gràcies a / per culpa de...

— Per indicar conseqüència:
En conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això

— Per indicar condició:
Si / en cas de / a condició de

— Per indicar finalitat:
Perquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l'objectiu de
amb la finalitat de...

— Per indicar oposició (adversatives):
En canvi / al contrari / tanmateix / ara bé
No obstant això.../ Malgrat això...

— Per indicar objecció (concessives):
Encara que / malgrat que / tot i que / per bé que

PACFGS. Llengua Catalana. Activitats del Ll1

Llengua Catalana. Activitats del Lliurament 1

Activitat 1 per lliurar al professorat 1r lliurament.

Un text descriptiu

En aquesta primera quinzena has d'escriure un text breu i senzill d'unes 80 paraules en el qual et descriguis tu.  Ha de constar de dues parts: una descripció física i una descripció del teu caràcter.

Abans de fer la tasca llegeix la teoria de les pàgines 79 a 89 del llibre.  Aquest text et servirà per presentar-te al professor.

Acostuma't a fer servir sempre el corrector abans d'enviar la feina.


Retroacció:


Has fet força bé les descripcions però hi tens algun error. Mira la correcció a sota.

Et falla la cohesió textual, és a dir, cal que afegeixis connectors textuals entre les frases per millorar la comprensió. Exemples: per començar, pel que fa a..., tot i així, per acabar...

Ànims i endavant!

Qüestionaris

1r qüestionari del 1r lliurament PACFGS (separació de síl·labes). Més informació a les pàgines 111 i 117 del llibre.

À-vi-a
Til-la
Sor-ra
Ma-ni-a
Set-ma-na
Guix
Ci-en-ci-a
Ma-reig
Jut-ge
Cui-xa


2n qüestionari 1r lliurament PACFGS (substantius i adjectius). Més informació a la pàgina 20 del llibre.

Bacallà - bacallans
Burguès - Burguesa
Lloba - llop
Duc - Duquessa
Comte - Comtessa
Esposa - Espòs
Heroi - Heroïna
Vidu - vídua
Soci - sòcia
Orfe - Òrfena
Cas - Casos
Aprenent - Aprenenta
Pastís - Pastissos
Nus - Nusos
Índex - índexs


3r qüestionari del 1r lliurament PACFGS (signes de puntuació). Més informació llegir el tema "La descripció".

No s'han de posar mai darrere l'abreviatura etc., perquè aquesta abreviatura ja equival a deixar el text en suspens.

S'utilitzen davant d'una transcripció o citació.

Separa generalment paràgraf que expressen idees diferents sobre una mateixa qüestió o un mateix tema.

No separa mai el subjecte del verb, ni el verb del complement directe o l'atribut.

Cal fer-lo servir en les enumeracions que mantenen una relació de sentit i que ja contenen comes.

PACFGS. Llengua Catalana. Pla de Treball Ll1

Llengua Catalana. Lliurament 1

Pla de treball Lliurament 1

Llengua catalana

Continguts

1. Marc social, cultural i històric: nivells de llenguatge i registres lingüístics  (p. 358 del llibre de text)

2. Gramàtica i lèxic: l'alfabet català i la síl·laba (p. 278 i 281)

3. Morfologia: el substantiu i l'adjectiu (p. 111 i 117)

4. Sintaxi: l'oració (p. 170)

5. Expressió escrita: El text descriptiu (p. 79) i els signes de puntació (p. 14)

Orientacions

Per seguir el curs utilitzarem aquest llibre de text: 

Nivell de suficiència. Curs de llengua catalana. C1 (Llibre i solucionari)

AUTORS: Rosa Alcover, Montse Fernández i Mariona Mas

EDITORIAL: Castellnou Edicions

Per portar a bon terme la feina d'aquest lliurament és imprescindible que seguiu la seqüència que teniu a continuació. 

Seqüència de treball

1. En primer lloc cal que llegiu atentament tots els documents de l'apartat Recursos. Hi trobareu els elements clau per conèixer i estudiar els conceptes i els principals continguts teòrics.

2. Per fer els quëstionaris d'autoavaluació, abans consulteu les pàgines del llibre que us indiquem per a cada qüestinari.    

3. Feu les activitats d'avaluació per enviar al professorat, la tasca en línia. És millor fer-les en diverses fases i abans d'enviar-les per a la seva correcció reviseu-les bé en el vostre ordinador i no les traspasseu a la tasca en línia fins que estigueu segurs que responen al que es demana i que presenten una llengua estàndard-culte correcta. 

4. Amb les activitats Per saber-ne més podeu treballar amb més detalls alguns elements teòrics.

5. A Recursos generals de la matèria hi trobareu materials de consulta al vostre abast i enllaços als principals diccionaris en línia i altres recursos lingüístics.

PACFGS. Llengua Catalana. Presentació

Llengua Catalana. Presentació de PACFGS

1. Preliminar

Aquest curs està pensat per preparar la prova d'accés a cicles formatius de grau superior de llengua catalana. Com ja deveu saber (si no, ho podeu comprovar mirant els models de proves d'anys anteriors que teniu enllaçats més avall, en aquesta mateixa secció 0) la prova de llengua catalana consta de tres apartats o blocs de continguts: Comprensió, Expressió i Reflexió lingüística (Utilització de la llengua).

A partir d'aquests blocs, la prova ha tingut fins ara l'estructura següent:

Pel que fa a l'apartat de Comprensió (3,5 punts):
Un text que cal llegir atentament i del qual s'ha de fer un resum d'entre vuitanta i cent paraules. També caldrà explicar amb paraules pròpies alguna frase o fragment concret del text.

Algunes vegades hi ha un exercici que demana el reconeixement de funcions sintàctiques d'expressions aparegudes en el text.

Sempre pot haver-hi algun exercici més sobre comprensió.

Pel que fa a l'apartat d'Expressió (3 punts):

S'ha de fer una redacció d'unes cent paraules a partir d'una proposta. Pot ser un text descriptiu, explicatiu, argumentatiu, etc.

Pel que fa a l'apartat de Reflexió lingüística (Utilització de la llengua) (3,5 punts):

En aquest apartat podeu trobar exercicis sobre gramàtica en el sentit més ampli: ortografia i accentuació, morfologia, sintaxi, lèxic i sinonímia...

Per acabar, heu de tenir present que per cada error d'ortografia, gramàtica o lèxic es descompten 0,1 punts, fins a un màxim de 2, en els apartats de Comprensió i de Reflexió lingüística.

Recordeu que la nota que tragueu d'aquest curs us pot ajudar a pujar la nota de la prova.

2. Material didàctic

Llibre de text: Nivell de suficiència. Curs de llengua catalana. C1 (Llibre i solucionari)

AUTORS: Rosa Alcover, Montse Fernández i Mariona Mas

EDITORIAL: Castellnou Edicions

Pla de treball: apareix en cada lliurament 

El material i les activitats que trobareu penjats a l'entorn cada lliurament.

3. Resum dels continguts per semestre 

La programació que hi ha tot seguit és el resum dels continguts. És molt important que la seguiu amb atenció per preparar correctament cada examen. En el Pla de treball de cada lliurament s'especifiquen les unitats i les pàgines del llibre de text on trobareu cada cosa. 

Semestre 1, Lliuraments 1,2,3,4 i 5:
 

Marc social:

Nivells de llenguatge i registres lingüístics

Ortografia:

L’alfabet català

La síl·laba

La vocal neutra

La o i la u

L’accentuació gràfica

Casos especials d’accentuació

La dièresi i el guionet

Morfologia:

El substantiu

L’adjectiu

L’article

Demostratius i possessius

Numerals, quantitatius, indefinits

El verb ( I i II) 

Sintaxi:

L’oració

Ús dels signes de puntuació

El subjecte, el complement del nom

Complements del verb: el CD i el CI

Els complements circumstancials

Els pronoms febles ( I i II)

Lèxic:

Sinònims i antònims

Mots polisèmics

Precisió de significat

La derivació: els prefixos

Expressió escrita:

La descripció

La carta formal

El resum

La notícia

El text instructiu

Semestre 2, Lliuraments 6,7,8,9 i 10:

Ortografia:

les lletres b/v

Les lletres p/b, t/d, c/g en posició final

La essa sorda

La essa sonora

ix/x, g/j, tx/ig

Les grafies m-mpt/mpc-n

Les grafies l·l, h, r/rr

Morfologia:

El verb (III)

Les formes verbals no personals

Les preposicions

Conjuncions de coordinació

Les oracions de relatiu

Adverbis i locucions adverbials

Sintaxi:

Els pronoms febles (III)

Els pronoms febles (IV)

Els complements preposicionals

L’oració subordinada, conjuncions i elements d’enllaç

Lèxic:

Locució i frases fetes (I)

Locució i frases fetes (II) 

Expressió escrita:

El text predictiu

El text explicatiu

El text argumentatiu

La sol·licitud

La narració

4. Activitats de cada lliurament

Cal llegir atentament el Pla de treball de cada lliurament.

Hi trobareu els continguts, les orientacions i la seqüència de treball que cal seguir. 

5. Sistema d'avaluació

Per consultar el sistema d'avaluació, cliqueu aquí.