Llengua Catalana. Complements circunstancials. Ll3
Els complements circumstancials
Les estructures que poden fer de complement circumstancial són:
Els complements circumstancials es poden substituir amb els pronoms en o hi segons la preposició que els encapçali.
• Els complements circumstancials ( CC ) indiquen les circumstàncies en què té lloc l'acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser:
– De lloc:
Dinarem a Barcelona .
– De temps:
Dinarem a les dues .
– De manera:
Caminava a poc a poc .
– De quantitat:
Estudien molt .
– De companyia:
Aniré a Madrid amb en Josep .
– D'instrument:
Ha trencat el vidre amb una pedra .
• Els complements circumstancials introduïts amb la preposició de se substitueixen amb el pronom en (llevat del CC de manera).
Vinc de casa. ?? En vinc.
• Els complements circumstancials introduïts per altres preposicions se substitueixen amb el pronom hi .
Vaig a casa? Hi vaig.
Fa les línies de tort? Les hi fa.
Els adverbis
Els adverbis i locucions adverbials precisen el significat de l'oració i poden acompanyar un adjectiu, un verb o un altre adverbi. Poden ser:
• De manera
• bé, ben, com, així, millor, pitjor, alhora, només, almenys, corrents, gairebé, quasi, a corre-cuita, a l'engròs, a peu, de franc, de pressa, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix, a coll, a pols, de tot cor ...
• adjectius + -ment : amable ment , trista ment
• De temps
ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, després, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, demà, de nit, de dia, a la matinada, a hores d'ara, alhora, encara, al cap de poc...
• De lloc
on, aquí, allà, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, a la dreta, a l'esquerra, a la vora, als afores, d'allí estant, amunt, ençà, on...
• De quantitat
almenys, molt, poc, més, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gairebé, força, prou, gens, res, a més, a més a més, més o menys, una mica, un xic, no gaire, gens ni mica, un grapat, un munt...
• D'afirmació
sí, oi, també, prou, àdhuc, cert, efectivament, fins i tot, per descomptat, sens dubte, de debò...
• De negació
no, ni, tampoc, de cap manera, no pas, no... pas, no gens, i ara !...
• De dubte
potser, probablement, tal vegada, qui sap, si molt convé, per ventura...
Des del punt de vista etimològic, el terme adverbi significa “al costat del verb”. La seva funció bàsica és complementar el verb, però també pot complementar un adjectiu o un altre adverbi.
En Marc menja molt per dinar. ( complementa el verb )
Fa uns dibuixos molt bonics. ( complementa un adjectiu ) Treballa molt tranquil·lament. ( complementa un altre adverbi ) Una locució adverbial és una combinació fixa de dues o més paraules que fa la mateixa funció que un adverbi.
Tradicionalment, els adverbis s'han dividit en els grups següents:
• De manera
així, a les fosques, bé, de pressa, de sobte, millor...
i els acabats en -ment .
• De temps
abans-d'ahir, ara, avui, demà, demà passat, després, mai més...
• De lloc
a la vora, aquí, damunt, de fora estant, fora...
• De quantitat
força, gens ni mica, massa, molt, poc, una mica...
Encara que tinguin un comportament diferent, s'han considerat altres tipus d'adverbis:
• D'afirmació
sí, també...
• De negació
no, tampoc...
• De dubte
potser, probablement...
Adverbis i locucions adverbials de lloc
Cal no confondre els adverbis de lloc pertot , enlloc i enlaire amb les expressions per tot ( per totes les coses ), en lloc ( en comptes de ) i en l'aire ( prep .+ SN).
Hi ha brutícia pertot . ( adverbi : pertot arreu)
La Maria m'agrada per tot . (per totes les coses) No he vist el vostre gos enlloc . ( adverbi : a cap lloc) En lloc d'en Jaume, vindré jo. (en comptes de) Llança la pilota enlaire . ( adverbi : amunt) El globus se sostenia en l'aire . ( prep .+ SN: dalt del cel)
Adverbis i locucions adverbials de temps
• Cal no confondre l'adverbi de temps aleshores amb el grup a les hores ( prep. +SN):
Aleshores van arribar els nuvis. ( adverbi : en aquell moment)
Pren-te el xarop a les hores de menjar. ( prep .+SN)
• No confonguis quan (de temps) amb quant (de quantitat):
Quant val? ( quantitat )
Vine quan vulguis. ( temps )
• Llavors i aleshores són sinònims. Els mots llavòrens, allavòrens... són variants col·loquials que no hem d'escriure.
• No hem d'usar la preposició per en les expressions que serveixen per designar les parts del dia, sinó la preposició a :
al matí, al vespre, a la tarda...
• Més aviat és una locució que pot expressar temps o manera.
Vine més aviat. ( temps )
M'agrada el formatge més aviat sec. ( manera )
• Els dies de la setmana poden ser utilitzats com a adverbis de temps. En aquest cas no duen article.
Dimarts aniré a París. (= Demà / Enguany aniré a París.)
Adverbis i locucions adverbials de manera
• Els adverbis en - ment conserven l'accent de l'adjectiu a partir del qual s'han format, i sempre es formen amb el femení:
cont í nua / cont í nuament
oberta / obertament f à cil / f à cilment
• Els adverbis sols i solament són sinònims. La forma “solsament” és del tot incorrecta.
• Quan la locució més aviat expressa manera has d'evitar de substituir-la per l'expressió incorrecta més bé :
• Observa que la paraula mal és un adverbi de manera, però també pot ser un adjectiu i, en aquest cas, concordarà amb el nom al qual acompanyi:
mal alumne, mala idea, mals amics, males intencions ( adjectiu )
mal fet, mal après, mal portat ( adverbi )
Els adverbis bé/ ben i malament / mal no es fan servir de la mateixa manera:
• Ben i mal normalment modifiquen un adjectiu:
M'agrada el cafè ben amarg .
adv. adj.
Això està mal fet .
adv. adj.
• Bé i malament modifiquen el verb:
Cuina bé , però menja malament .
verb adv. verb adv.
• No tots els adverbis en - ment són de manera. També poden ser:
• de temps : immediatament, actualment...
• de lloc : externament, localment...
• de quantitat : totalment, aproximadament ...
• d'afirmació : evidentment, certament...
• de dubte : possiblement, segurament...
• Quan coincideixen després d'un mateix verb dos adverbis en - ment , no suprimim mai la terminació (- ment ) del primer sinó la del segon, o cap de les dues:
Dormia dolçament i tranquil·la.
Dormia dolçament i tranquil·lament.
Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)
• Cal no confondre almenys amb al menys :
Si vinguéssiu almenys un cop per setmana...
S'assembla al menys baixet.
• Convé no confondre alguns adverbis de quantitat (que són sempre invariables) amb els determinants quantitatius (que modifiquen un nom i, alguns, poden ser invariables):
Hi havia tantes noies com nois ( determinant )
No beguis tant ( adverbi )
• Cal distingir entre gens (adverbi), gens de (determinant quantitatiu) i res (pronom):
No m'agrada gens . ( adverbi )
No té gens de gana. ( determinant quantitatiu ) Avui no ha menjat res . ( pronom = cap cosa)
• No confonguis tant i tan :
• tant va davant o darrere de verb i davant del nom:
Ens agrada tant.
No mengis tant (de) pa.
• tan va davant d'adjectiu, adverbi o locució adverbial:
És tan bonic...
Camina tan lentament com parla.
• Prou és sinònim de suficientment . Cal evitar la construcció el suficientment:
Em sembla prou interessant.
• Cal evitar la forma ademés i substituir-la per a més , a més a més , de més a més , encara , demés .
• Fixa't que tot , com a adverbi de quantitat, sol concordar amb l'adjectiu que modifica:
L' he vista tota sola.
Totes estaven morenes.
Però és invariable en masculí davant un nom de ciutat, país, etc. que no porti article:
Ha viatjat per tot Amèrica.
Ha viatjat per tota l'Amèrica del Sud .
• Observa que les locucions al menys i al més van introduïdes per la preposició a :
Torna a l més aviat possible.
Adverbis i locucions adverbials de lloc
a baix, baix al voltant
a dalt, dalt allà al damunt, a sobre, damunt, sobre arreu, pertot, pertot arreu, a tot arreu a darrere, al darrere, darrere avant, endavant a davant, al davant, davant ençà a dins, a dintre, dins, dintre endins, endintre a la vora, a prop, prop enlaire a sota, davall, sota enllà ací, aquí enlloc al capdamunt enrere, endarrere al capdavall onsevulga, onsevulla
Adverbis i locucions adverbials de temps
a l'hora baixa, a la tarda, al migdia, a mig matí, al matí, a la vesprada, cap al tard, al vespre, a la nit, a sol post, a la matinada, a trenc d'alba...
a la bestreta, a l'avançada, per endavant a terminis (pagar) a vegades, de vegades abans-d'ahir ahir aleshores, llavors alhora anit, anit passada anit, aquesta nit aviat com més aviat millor d'ara endavant d'hora de seguida, tot seguit de tant en tant demà passat encara enguany havent + participi : havent sopat, havent acabat... ja l'endemà mai, mai de la vida, mai més mentrestant sempre, tothora
Alguns adverbis de temps que són cultes o propis només d'algunes zones
adés = ara mateix (en un temps, passat o futur, pròxim) adesiara = de tant en tant continent, encontinent = immediatament dejorn = de bon matí suara = no fa gaire tantost = tot seguit tost = aviat tostemps = sempre
Adverbis i locucions adverbials de manera
a cau d'orella
a coll a collibè a contracor a corre-cuita a dojo a la fi a la força, per força a la menuda a la valenta a les fosques a les palpentes a manta a peu coix a poc a poc a pols a posta (= expressament ) a raig fet a tort i a dret a ulls clucs al cap i a la fi, comptat i debatut al detall alt amb prou feines, a penes baix d'allò més d'amagat d'esma de bat a bat de biaix, de gairell de bocaterrosa de bon grat, de tot cor de bracet de cap a cap de cap a peus de cap i de nou de corcoll de debò de fit a fit de gom a gom de mal grat de panxa enlaire de passada de pressa de puntetes de sobte, de cop, de cop i volta, tot d'una, tot d'un plegat de valent en dejú en doina, en orri en va, debades, endebades fil per randa fins, fins i tot frec a frec gairebé mal, malament més aviat només, sols, solament sense solta ni volta si fa no fa sobretot tant sí com no tot xano-xano, xino-xano |
No hay comentarios:
Publicar un comentario